La renovació d’un contracte de lloguer sembla un tràmit senzill fins que s’acumulen desenes en el mateix trimestre. Cadascuna implica revisar terminis, consultar el propietari, calcular l’actualització de renda i comunicar la decisió a l’inquilí a temps.
Els terminis manen
La normativa d’arrendaments fixa preavisos que obliguen a decidir amb antelació si el contracte es renova, s’actualitza o es dóna per acabat. Quan la revisió es fa tard, el marge de decisió del propietari es redueix i el contracte pot prorrogar-se en condicions que ningú ha triat.
L’índex correcte per a cada contracte
L’actualització de la renda també exigeix precisió. Des del gener de 2025, els contractes d’habitatge signats després del 25 de maig de 2023 s’actualitzen amb l’Índex de Referència d’Arrendaments de Vivenda que publica l’INE, mentre que els anteriors segueixen amb l’índex que van pactar. Aplicar l’índex adequat a cada contracte evita errors i reclamacions.
Ordenar per marge
Agrupar els contractes segons els dies que queden fins a l’avís, més de 120, entre 90 i 120, entre 60 i 90 i menys de 60, dóna a l’equip una visió clara del que toca fer cada setmana. Els contractes llunyans es planifiquen, els intermedis es consulten amb el propietari i els propers es tanquen.
Una conversa de valor amb el propietari
Amb temps, la renovació es converteix en una oportunitat d’assessorar: comparar la renda amb el mercat, valorar l’estabilitat de l’inquilí, plantejar millores a l’habitatge. Qui arriba a aquesta conversa amb dades i amb marge reforça el seu paper d’assessor del patrimoni, que és exactament el que el propietari espera d’ell.